L'amor és pa amb formatge

Entesos, sense entendre'ns,
amb tot el món a mitges,
a mitges i a mig fer,
vàrem parar la pluja,
mos vàrem abraçar
i esgarrapàrem terra
pel blat a madurar,
els gossos se'ns acosten
i els gats passen a prop,
les veritats més meues
sempre les diràs tu,
no tinc cap altra terra
fora del tall de pa
i el cant imaginari
que l'unta ben untat
cantant sota la pluja
renecs de tant se val,
redéu i déu, tot compta!,
pasturen els cavalls
i a dalt a la finestra
la por s'ha fet vellut
que abriga i acompanya
plor, pluja i placidesa,
la nena hi té un secret
que li vull publicar:
d'acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por, si l'aprofites
es torna cerimònia,
la carta que ara ve
ja la'n puc destapar,
l'amor és ritual,
el ritual és vida,
la vida anar tirant,
l'amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint,
l'amor és déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l'amor és caure al toll
i trobar-hi l'amor.

(...)

Desfà els grumolls (1994). Enric Casasses

En Miquel Gil en va fer una magnífica versió al seu disc Orgànic (2001):

Més informació: www.miquelgil.com